Merda d’infància

«El nostre verb “recordar” conté la paraula cor. Ve del baix llatí “recordare”, que es compon del prefix “re” (de nou) i un element, “cordare”, format sobre el nom “cor”, “cordis” (cor). Antigament es creia que era al cor on residia la memòria (…). La meva no va ser una infància de merda. Però sí que és cert que a la meva infància i joventut hi va haver merda. Sóc lector de biografies i he escrit un fragment de la meva. Records personals viscuts i sentits. Res d’important malgrat el que em va semblar en el seu moment… Aquí només hi ha vida, amor, treball i mort. El de sempre. El que és normal…».